4 de jul. 2013

signe de càncer


La meva mare i el meu pare van morir de càncer. Al meu pare la malaltia li va començar a la pròstata, i després es va extendre vers altres parts del seu cos fins que se'l va menjar. A la meva mare li va començar als ovaris. A mi em va impressionar molt saber que el lloc del seu cos que va originar la meva vida era el lloc des d'on arrencava la seva mort. Vaig sentir una angoixant i plena sensació circular i perfecta. Tot té un sentit, em vaig dir. El cercle es tanca, la missa està dita, el missatge està desxifrat, l'enigma s'omple de significat. El cos explica la vida i diu el mot secret que indica la mort.



No vaig plorar la seva mort, sinó la perfecció del símbol. El cercle. Qui vulgui entendre-ho que ho entengui. Raimon Llull va deixar una interessant teoria sobre el pecat original. El pecat original no pot ser una creació divina, sinó un accident humà. Això deu explicar perquè homes i dones no hem sabut crear un món digne. I perquè no podem culpar el Creador: quina excusa tan barata!

Un matí de principis de juliol de 2013 vaig descobrir l'obra gràfica d'Ekaterina Panikanova. Aquella tarda la vaig voler imitar, perquè els cercles són la figura més perfecta que hem conegut en la nostra enorme imperfecció. El nostre anhel més bèstia és sortir de la barbàrie. Però el bàrbar ens persegueix i ens antrapa en els somnis. JO em lliuro joiós al bàrbar que juga dintre meu. DIBUIXO com un bàrbar a les parets d'un COVA.

7 comentaris:

  1. Coi, això ha set dit i fet, Lluís. Bravo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ehem... és el que té estar d'aturvacances. De tota manera espero que ningú compari el resultat amb la Panikanova...

      Elimina
  2. Mai he entès -entre tantes coses- com el signe de càncer que és el meu pot tenir aquest doble sentit de període de l'any quan hom ha nascut i alhora sigui una de les causes que ens pot retirar de la Vida.

    En fi, ho has expressat perfectament tant amb llapis com en tecles...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una cosa més que no s'entén, el món dels símbols és molt complicat...

      Elimina
  3. Hem vist el make in off del dibuix de llàpis però no el de color que tens a dalt. Una bonica performance amb el che guevara de final.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona observació, Aris. El color és un accessori innecessari -com diu Trakovsky.
      I ja ho saps: I don't believe in God, I don't believe in Beatles. I believe in Che Guevara.

      Elimina
  4. Jo també vaig descubrir recientment l´obra de Panikowa. M´encanta la seva serie "Animatomia".
    Salut. Borgo.

    ResponElimina